ARXIU I PREMSA

Articles i textos

‹ tornar

EPIFANIES BLANC I TARONJA

Ester Xargay
Papers d'Art. 01/12/2005

 

Latung La La és un refugi estètic amb el qual David Ymbernon ens proposa la contemplació. Es tracta de mirar i deixar-se endur per la fetilleria dels seus elements il·lusoris, com ara la d’una excavadora blanca que, tocada per la gràcia etèria d’una gran ploma taronja que la sosté, llueix la ingravidesa tot surant en l’aire al bell mig de l’espai.

 

Ymbernon ha transformat la galeria Joan Prats–Artgràfic en l’escenari de l’“Epifania de Latung La La”, un ésser mític que, en cadascuna de les obres d’aquesta exposició, batega amb l’acolorit desplegament de blanc i taronja que el caracteritzen i que, aquest cop, s’ha infiltrat fins al mobiliari de la galeria  i a la galerista i tot, que també ha quedat tocada pel llampant pinzell latunglalià.

 

L’aposta estètica d’Ymbernon rau en la seva valenta postura peterpanesca, cada cop més radicalment ancorada en la intranscendència sense concesions del seu art. Aquesta és la clau de la seva poètica, amb la qual disfressa tot allò quotidià, que, il·luminat pel seu enginy, entra en la dimensió màgica de l’imaginari.

 

Ymbernon treballa minuciosament l’espai on situa les peces,  sempre disposades estratègicament, i té molta cura del format d’aquestes, que defugen les mides convencionals. Posem per cas, les esplèndides fotografies digitals, de grans dimensions, on els seus peculiars “Madelmans”, vestits de majorets o de cuiners, dialoguen entre allargassades obres tridimensionals de paisatges nevats i travessats per una via fèrria.

 

Rere les grans fotografies digitals, s’estén la paret, blanquíssima, com un d’aquests paisatges nevats, en la qual hi ha plantats uns arbrets que desafien la verticalitat de la paret.

 

Cal destacar igualment la sèrie d’imatges sobre l'escultura-maqueta de l’“Edifici sifó”, que té una insòlita semblança a la barcelonina Torre Agbar de Jean Nouvel. I també són notables les peces petitones que hom descobreix inesperadament, com ara el piano de joguina amb una sardina al damunt, situat contra el sòcol d’una paret, o bé l’“Escultura-pes que vola”, un quilogram que sura en l’aire, ingràvid, entre dues plomes.

 

El més curiós d’aquesta mostra és que Ymbernon transita pels seus paisatges tot portant el seu art a una meravellosa dimensió parateatral. Perquè al llarg de l’exposició hom pot assistir a un seguit d’escenificacions que, en el si d’una obra-escenari, al bell mig de la galeria, ell realitza amb el seu fill Dadà, de nou mesos, i la mare d'aquest, Elisabet Augé, juntament amb Isolda Barbarà, Jordi Casadevall, Carles Sales i Benjamí Tous i el seu exuberant striptease integral. Són personatges que fan d'elements cromàtics, sonors i bellugadissos, que donen ànima a una instal·lació artística que cobra vida als ulls de l’espectador.

 

De tot plegat, hom en destil·la una entelèquia infantívola que l’excavadora aèria tragina pels paisatges nevats de les fotografies. L’autor defineix molt bé aquesta quimera peterpanista com “una coreografia d’imatges sota una visió pictòrica i poètica, que conjuga la convivència humana i objectual amb l’inconscient i l'oníric”.