ARXIU I PREMSA

Articles i textos

‹ tornar

LES INICIATIVES DE DAVID YMBERNON

Arnau Puig
bonart. 01/12/2008

 

David Ymbernon, un noi nat a Igualada (1972), terra de tints i d'adobs, és una persona posseïda per la iniciativa constant, no respecte del que pot tenir sinó amb el que ja té a l'abast de la mà i li mou el cervell. D'això també se'n diu ser artista, que és aquell que amb un gairebé no-res pels altres, ell tanmateix en fa el més meravellós del món. És allò d'aquell xavalet que en tenir una canya a les mans, immediatament la fa servir per furgar i, quan s'espellofa, en verificar que un dels extrems ha esdevingut bla i pelós, el fa servir, tot sucant-la en algun bassal embrutit, de pinzell per plantar a les parets les impressions o les imatges que l'instint l'impulsen a plasmar-hi. La seva manera de ser és una mica com la d'Alícia, la del país de les meravelles, però a Ymbernon no té cap necessitat de travessar el mirall perquè el que hi ha d'aquest cantó ja li és suficient i li plau. El que li cal només és crear-se una historieta, trobar un argument perquè les formes de les quals pot disposar siguin les que li serveixen més adequadament...

 

SABER MANIPULAR

No li cal tampoc ser més exigent amb la realitat; amb el que hi ha ja en té prou per mostrar les meravelles d'estar en aquest món quotidià, capaç de generar aventures. Els objectes més mínims esdevenen els més adequats per fer el que la seva història inventada exigeix; tot hi és present i versemblant. Cal reconèixer, però, que sap manipular, i si la cosa que agafa s'hi resistís ens la modifica davant nostre mateix perquè esdevingui el que ell vol. Això ho acompleix a la perfecció el món dels joguets primaris o primitius, que tan bé satisfan els infants, atès que en la seva inconcreció són d'unes possibilitats imaginatives màximes. Quelcom que darrerament aconsegueix amb les fotografies, que converteix en més reals encara que el que mostren. Amb tot plegat planteja, genera, aixeca paisatges, planta arbres, construeix a tres dimensions, i tot sorgeix des d'on calgui perquè siguin presents i col·laborin en el relat que es proposa oferir als qui miren. Si alguna cosa no reïx, el seu fill, més coneixedor que el pare dels seus secrets i capacitats, l'ajuda i fa real i present el que s'hi pogués resistir. Però com que tothom sap i creu que Ymbernon és un artista consumat, amb l'ajuda d'una grua infantil i del seu col·laborador, a la galeria mateix pinta un quadre: una escena més del famós viatge per Latung La La, que va iniciar ja fa bastant de temps i que sembla que no finirà mai.