ARXIU I PREMSA

Articles i textos

‹ tornar

El darrer Pleniluni d’estiu al pati del Museu de Vilafranca regala moments poètics

Anna Llovera
El 3 de vuit. 23/09/2005

 

David Ymbernon va presentar sota la pluja de divendres passat ‘Latung La La i el porró de vi blanc’, un muntatge sorprenent i voluptuós per desvetllar mirades i somnis

 

Divendres, al pati plujós del Museu de Vilafranca, David Ymbernon i el seu grup van oferir un espectacle que entrava pels sentits i difícil d’explicar amb paraules. El públic va conèixer escenes d’un món imaginari que permet gaudir de l’art deixant-se impressionar, sense plantejar-se entendre’l.

La primera sorpresa va ser trobar-se mig pati ocupat per l’escenografia i l’espai restant, lliure de cadires. El públic es va anar col·locant dempeus, en rotllana. Quan es va posar a ploure, el que havia semblat una incomoditat va acabar essent la disposició més adequada, a l’abric de de les cornises que coronen les parets del pati gòtic. L’escenografia i el vestuari combinaven el taronja i el blanc. Tot un seguit d’objectes quotidians (unes bombones de butà, un cubell de les escombraries, els davantals de cuina, joguines, coixins, etc.), eren de color taronja; i els vestits dels personatges, tots de cuiner, amb barret o còfia, blancs. Simultàniament, una mare jove alletava el seu fill, un nen més gran jugava a la sorra, als seus peus, amb les joguines que havia carregat en un tractoret taronja, i una altra jove cosia un esplèndid lluç, que semblava fresc. Un altre personatge, també abillat de cuiner, penjava sardines per la cua en un estenedor de roba creant tot plegat un paisatge marí d’una bellesa instantània. Elements intranscendents, de cuina i de platja, trets del seu context i combinats de manera inhabitual, anaven formant escenaris fantàstics. Tot seguit, el focus va il·luminar el capdemunt de l’escala on Carles Sales, amb el nas grotesc de Cyrano de Bergerac, va recitar un tros de la comèdia d’Edmond Rostand. En aquells moments, part del públic que s’aixoplugava sota l’escala el sentia però no el veia, si no era a través del reflex que feia, a llambregades, en el vidre de la taverna. En acabar els versos, es va donar un dels moments més poètics de l’espectacle, per la feliç coincidència de la pluja amb el moviment escènic previst. Encara tothom mirava enlaire, quan del cel del pati va caure un grapat de plomissol blanc que, amb les gotes d’aigua, va arrodonir la imatge d’un paisatge hivernal. Al so d’una nadala comercial, amb el bon humor i la generositat que també salva el Cyrano literari del ridícul, un strip-tease masculí integral va cloure l’espectacle i va deixar el públic amb un somriure als llavis.

 

Música hipnòtica

L’acompanyament musical lligava cada escena i la diferenciava de la següent. Les músiques van ser variades, des de bandes sonores de pel·lícules de dibuixos manga a música clàssica, instrumental, ambients naturals (com el soroll de mar acompanyant l’estesa de sardines), etc. A Ymbernon li agrada que “les músiques estiguin en relació a l’escena on sonen i que siguin ben hipnòtiques i quedin plàsticament suggerents i sensuals”. Uns curiosos instruments a mode d’escultures sonores, ideades per François Baschet, van afegir-se a l’atmosfera onírica, amb la interpretació de Jordi Casadevall. A banda de David Ymbernon, van actuar Elisabet Augé, Isolda Barbarà, Jordi Casadevall, Xavier Montoriol, Carles Sales, Benjamí Tous i Dadà Ymbernon. Diuen ells que la pluja va accelerar-ho tot i que no van poder-ho fer tal com estava previst. De fet, no van poder saludar ni rebre els aplaudiments del públic, que havia estat en tot moment receptiu i disposat a deixar-se sorprendre. Al final, l’entrada una mica precipitada de tots plegats cap a la taverna va semblar un esdeveniment fantàstic més, com si fos part del muntatge.