ARXIU I PREMSA

Articles i textos

‹ tornar

EPIFANIA DE LATUNG LA LA

Carles Hac Mor
La Vanguardia. 23/07/2003

 

Dues "minorettes" mesopotàmiques, que sempre semblen sis, potser perquè desfilen entre els reflexs de dos rius amb hipopòtams, anuncien, en els moments més impensats, l’adveniment de Latung La La. Aquest, però, no és sinó una entelèquia infantívola i pagesa que s’arrossega mitjançant un tractoret amb ales, i això malgrat la marcialitat eròtica de les "minorettes", que no són "majorettes" per tal com Latung La La no admet res que tingui més embalum que ell.

I tanmateix, Latung La La, com el pallasso Godot, no arriba mai. I és que ell, el mític Latung La La, no vol ser esperat per ningú. I, és clar, tothom li fa cas. Per això Beckett no hauria estat mai d’acord amb les cabòries hamletianes d’una tarongeta llegendària que vola per damunt dels hipopòtams dels rius sicalíptics amb què Latung La La ruixa tots els cuiners del món.

En efecte, més que no beckettià, el món Ymbernon és propparent del d’Alfred Jarry, és més patafísic que no pas apagògic: la reducció a l’absurd hi esdevé filla uburina de la ciència de les solucions imaginàries de l’Alfred que té fred quan imagina que la família que toca música roman unida, mal que sigui per la pressió del funicular nu de Benjamí Tous. I en canvi, sota l’escala en forma d’A, tan majúscula com la B de Brossa, hi fa la calor imprescindible perquè la Balanguera fili i fili sense parar a fi que l’ou primigeni d’Ubú es pugui protegir de la família amb un bon jersei.

Ras i curt: a Latung La La li plau el color taronja de la mateixa manera que Jarry volia que el seu doctor Faustroll fos més petit que el paradigma de la petitesa racional. I les "minorettes" ja tornen a encapçalar la corrua d’hipopòtams o faraons que precedeix la veu de tro de Latung La La, que, líricament, irromp en el més ençà.