ARXIU I PREMSA

Articles i textos

‹ tornar

Nous aires en el món de l'acció

Jordi Marlet
AVUI. 29/04/2004

 

En els 90, David Ymbernon aporta aires nous dins l'acció. La seva acció Poesia visual culinària o cuina newtoolenca és una cuina definida per la no-relació entre el continent i el contingut: un plàtan que en ser pelat deixa veure una botifarra, una llauna de tonyina que protegeix un ou, una pinya d'on en surt arròs, una llimona amb la polpa d'una taronja...

Ymbernon es defineix com un artista plàstic que treballa amb diferents mitjans. Li agrada treballar amb materials de casa i també amb maquetes, perquè tot i ser petites reflecteixen la dimensió; crea mons fantàstics amb cotxes, excavadores, figures; es va inventar un poble que no té un espai físic, New Tool, i que és representat per diverses institucions, com ara el Museu d'Art Contemporani i l'equip de futbol, que va jugar un partit contra l'equip femení de l'Espanyol. Això és una acció? Els de New Tool van perdre. És Latung La La, un guru que reinventa l'acció. Per què aquesta ha de durar deu minuts, en un vestíbul fred?, es pregunta. Es pot fer en un teatre, com és el cas de la citada Poesia visual culinària, en què ha comptat amb la col·laboració de Carles Sales i Carles Hac Mor, i de l'espectacle El tractor amb ales, on toca un violí amb una serra, fins que acaba trencant-lo, vestit amb un frac blanc. Però diferencia entre teatre i acció: en el teatre, té molta cura del públic, hi ha un treball previ i la intenció de repetició, que acaba convertint l'art en artesania. L'estrena és alhora l'enterrament. L'acció és executar una idea en un espai i moment de temps determinats.

Les accions d'aquest igualadí (1972) instal·lat al carrer Balmes de Barcelona –on el seu pis és també estudi i escenari de les seves propostes–, són espectacles teatrals; les seves escultures accions congelades, les maquetes escultures desmitificades, com diu, de manera més extensa, Josep Miquel Garcia, que opina que Ymbernon forma part de la generació post-Carles Hac Mor, postperformances, postpoètica i visual, postteatral targarina, postbrossiana i ha fet de l'absurd un camí amb sortida.