ARXIU I PREMSA

Articles i textos

‹ tornar

Món Ymbernon

Meritxell Cucurella
El Punt. 21/04/2004

 

Fins al 21 de maig es pot visitar a la galeria Esther Montoriol, al número 339 del carrer de la Diputació, David Ymbernon. El nom de l’artista dóna nom a l’exposició o l’exposició recull tot el que implica el nom de l’artista: el món Ymbernon.

Empenyo la porta total de l’entrada, amb força. Sobre el vidre verge hi ha les lletres que, disposades l’una rere l’altra i lleugerament separades, conformen el nom de l’artista, i de l’exposició. Lletres que es van repetint, d’ací en avant, en diverses de les peces exposades. Em fascina aquesta y grega, natural o artificial, tant li fa, que irromp el subterrani de la caixa tipogràfica.

No hi ha ningú a la sala el dia que hi entro, a l’hora que hi entro. Del fons, m’arriba una música que em demano si forma part del tot: sembla que no, i tant li fa, també: hi va bé.

El món Ymbernon és fet de dos colors, el taronja i el blanc. És un món habitat per Latung La La, el pilot cuiner, alter ego d’Ymbernon i no, i comparses compassades formades per àrbitres, majorets i cuiners amb i sense estris, i uns cuiners més agosarats que la resta que, rodolant sobre bombones de butà, fan malabars amb taronges. Individualismes versus gregarismes.

Seqüenciat amb cinquanta-dues parts, un story board de l’espectacle que Ymbernon va presentar a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb detalls, fletxes i indicacions com “una lletra a minúscula, un ou amb ales, un sifó taronja, un madelman cyrano amb una forquilla, etc.”. Les últimes tres lletres són cita textual, i són alhora la forma abreujada d’etcètera, que ve de la locució llatina et caetera, que vol dir ‘i la resta’. Totes les altres coses amb què David Ymbernon (Igualada, 1972) encara ens ha de sorprendre.

Una dona a l’ombra d’un arbre nevat; l’avioneta blanca i la forquilla motoritzada; els tractors alats, que aquí són blancs i tenen ales taronges; la barca-llapis i la barca-violí; el bell vaixell volador de veles ataronjades; ous voladors pertot; i plomes, moltes plomes. Dins una caixa de cartó hi ha un despertador, un cartell que resa reservada, una microcreació per a la revista Al Buit i, oh: una carbassa blanca. Al soterrani, reposa exquisida sobre l’estenedor la roba de Latung. No cal que us digui de quin color són les pinces, oi? En Ymbernon la repetició significa constància i la constància, experimentació. 

No hi ha una única manera d’anomenar les creacions d’aquest poeta objectual, d’aquest performer gastrònom, d’aquest creador d’escenes, i etc., de nou. Ymbernon mira un escenari i veu una tela en blanc, no una pàgina en blanc, ja que defuig el teatre de text perquè, segons diu “concretar és reduir i suggerir és ampliar”. Si no fos que sé que ja ho sap, li faria una objecció a aquest home que, com jo, va haver de patir de petit els embats de les camionetes de patates Rosdor: no totes les obres de text concreten, acoten, didascalien, n’hi ha que suggereixen, evoquen, provoquen.  

El blanc és un dels colors de la llibertat. Sobre el blanc pur no hi ha ni escriptura ni pintura ni res. Si no hi ha res vol dir que hi pot haver qualsevol cosa, el que tu, lector o lectora, i tu, espectador o espectadora, decideixis que hi hagi d’haver. La senyalètica en blanc, buida, és un passatge per a la creació lliure. En sortir de la sala, a l’altra banda del carrer de la Diputació, dos llençols blancs pengen de dos balcons: és una manera de reclamar pau, i llibertat.