ARXIU I PREMSA

Articles i textos

‹ tornar

LA POESIA VISUAL CULINÀRIA de DAVID YMBERNON

Josep Pedrals
Poesia Visual Culinària, EACC Espai d'Art Contemporani de Castelló. 29/01/2010

 

Si el paladar és el sostre de la boca, David Ymbernon viu al pis de dalt.

No va de boca ni bada boca, va més amunt.

A la cavitat nasal hi deixa efluvis, per cortesia, per casualitat, amb segones, però encara puja més.

Va cap amunt, cap al cap del cap, a veure si…

 

El que fa és senzill i natural.

Només és un home que cuina: l’escena quotidiana, sense vulgaritzar.

L’escenografia és costumista, la música és atzarosa i efímera, l’univers és particular.

La casuística domiciliar ymbernoniana impregna a nivell cromàtic la domesticitat casolana universal.

Taronja com/o/de blanc.

                                    Blanc com/o/de taronja.

                                                                       Còm-o-de.

 

La trama és sorprenent. Manté sempre la tensió perquè va aportant una meravella rera l’altra.

No hi ha ni bons ni dolents, però l’escena de la segregació (que es repeteix) és brutal. No hi ha ni bons ni dolents, però només uns quants (els seleccionats, els elegits) arribaran al final de l’obra.

 

I és aquí, en el colofó que ho tanca tot plegat, que s’acaba de donar sentit a l’acte públic: l’àgape.

 

I vet aquí un mos i vet aquí un mat

i aquest conte s’ha acabat.