ARXIU I PREMSA

Articles i textos

‹ tornar

Ymbernonià i prou

Carles Hac Mor
AVUI. 25/01/2006

 

Quan en art sorgeixen concepcions noves, el desconcert fa cercar, sense rigor, filiacions i afinitats inexactes; i això en perjudica la percepció. Algú ha dit que l’obra de David Ymbernon ve a ser neodadaista, brossiana i perejaumiana, i això no és pas veritat. Pretendre veure allò que no hi ha en un artista, equival a mirar-lo amb prejudicis que el desvirtuen. Pel que fa a les seves manifestacions més o menys escèniques, Ymbernon ha aconseguit una quasi no-estructura del tot oberta. I ara ho ha tornat a palesar, i no pas en un espai teatral, sinó en una galeria d’art, la Joan Prats-Artgràfic, a Barcelona. I és que el teatre demana convencions que Ymbernon vol ignorar; i l’acció artística tampoc no és un camp triat per ell. La seva pràctica de fer i fer fer coses, davant un públic que hi fa d’espia, resulta tan personal que exigirà la invenció d’un mot per designar-la, que podria ser “epifania”. A Epifania de Latung La La (així es titula la peça desenvolupada a la Prats), hi pot cabre tot, des de gairebé no res fins a un tableau vivant i a la paròdia d’una interpretació d’actor, tot passant per les intervencions de l’atzar. I l’important és que l’assoliment d’aquesta llibertat obre perspectives.