BIOGRAFIA

Autobio- grafia

Neixo a Igualada, val a dir que les meves arrels també són a la Llacuna —on em sento realment arrelat— i a Lleida i Barcelona.

 

L’any 1972, 1 + 9 + 7 + 2 = 19. D'acord amb la Càbala el 19 es tracta d'un nombre favorable, puix que es troba compost per 1 i 9, nombres propicis que sumats donen el que és el símbol de la perfecció. El sol, l'or i la pedra filosofal es simbolitzen amb el 19. Per a Pitágoras estava vinculat amb la llum, la claredat, els resplendors i les revelacions.

 

El dia 5 d’agost. El 5 representa el lliure albir del ser humà, i a l'estar a mig camí en la sèrie de les xifres elementals (1-2-3-4 5 6-7-8-9), en el mateix centre, poden ser versàtils i canviants. El 5 trenca la rutina, el mètode, la solidesa, l'immobilisme del nombre 4. És jovial, inquiet, nerviós. És el número de l'erotisme per la seva clara al·lusió als 5 sentits. És el nombre de l'experiència que aprèn per prova i error. Li agrada avançar encara que no tingui una visió clara del camí.

 

Sóc Lleó (amb ascendent Lleó), Lleó està associat a l'element clàssic del foc i durant el temps que regeix aquest signe (l’estiu), en la naturalesa té lloc un dels cicles més exuberants, com és el de la generació dels fruits. Les característiques dels lleons es resumeixen en la passió i l'extrem.

 

Sóc el mitjà de tres germans (néixer abans o després marca la personalitat de l'individu). Es diu dels fills mitjans, per exemple, que són rebels perquè no tenen l'atenció que va tenir el primogènit ni tampoc els mims del més petit i que són més extrovertits perquè han de treure a la llum tot el seu potencial.

 

David procedeix de l'hebreu i vol dir "estimat, amic", i segons diu als pamflets que venen als quioscs de Les Rambles sobre l’origen i significat dels noms, David és de personalitat forta amb trets molt pronunciats de vitalitat i d'energia que el fan ser impetuós i una mica dominant, la seva vida s'encaminarà segons el seu anhel d'aprendre i de canviar i el seu color favorable és el taronja.

 

El taronja —certament— és un color que em va em va posseir el 1993, significa creativitat, moviment, energia, creixement, comunicació, estímul, saviesa, ambició, seguretat, és el foc, la festa, el plaer. És el color del perill i representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció i l'ànim.

 

Ymbernon és un cognom novel·lesc, segurament el seu origen el trobem a la ciutat escocesa d’Inverness, en gaèlic: Inbhir Nis, on hi ha el famós llac Ness de la llegenda de Nessie.

 

Grau significa cadascuna de les divisions d’un termòmetre o cadascun dels termes d’una progressió, procedeix del nom germànic gairoald, que vol dir “govern de la llança”.

 

No sóc fidel a cap religió (ni espiritual ni política), els meus sentiments i conviccions s’encaminen cap a devocions no menys importants.

 

Camino sense plom a les sabates, descarregat de pesos obstinats, lleuger observo amb curiositat i puc entendre instintivament, aprenc a conviure sense agressivitat ni violència, amb humor (l’humor és una manera seriosa d’estar, per estar content).

 

Així defujo de qui vol convence’m d’alguna cosa, sigui quina sigui. No atenc aquestes lluites, no lluitar per véncer ni ser vençut i no lluitar en guerres t’eleva per damunt de la victòria o el primer premi, tot i que lluitar vull i m’agrada, sí, però lluitar per mirar, per remar, etcètera.

 

Crec i tinc molta fe, crec en coses que no són certes, crec en la màgia, l’entusiasme, l’instint, la predisposició, la sort, la sorpresa, la casualitat, crec en les musaranyes, en qui somia truites, en qui viu als núvols o ve de la lluna de València, crec en el globus que s’escapa i desapareix anant amunt, en la suggerència, en la inconcreció, crec que hi ha certeses insubmises a la lògica que són pura veritat, tan certes com que no són certes, amb tota seguretat. Crec en l’avió de paper quan és llançat per un infant, que al llançar-lo amb il·lusió extraordinària, un esperit l’acompanya i amb aquest esperit vola més alt i més llarg que no pas s’ha vist en realitat.

 

I si viure no portés enlloc més útil ni més enllà que de la vida mateix? Per què —em pregunto— ha de transcendir o transformar-se en alguna cosa de més envergadura l’existència si és ja prou extraordinària? Viure plenament, viure perquè sí, sense dissimular, sense servilisme, és el meu camí espiritual, artístic i de tot.

 

Vinc de la infantesa, la infantesa és el el primer període d'existència, semblant a l’acció de donar corda a una joguina, descobrir, desconèixer, és tenir passió per coses insignificants (aparentment insignificants però sumament importants) com és volar, volar com aquell globus d’abans que s’escapa de la mà endut pel vent cap a l’imprevisible, sí, en aquest sentit recordo volar de petit, potser per evadir-me o allunyar-me, agafat de la mà de l’art més clar i menys estrany del món, que és l’art de jugar.

 

Recordo jugar llargues estones amb els Madelman (un dels millors ninots articulats que s’han fabricat mai), els feia fotografies, vestits, invents… creàrem històries fantàstiques que venen sovint a la meva memòria. La sensualitat i la sexualitat, per exemple, la descobreixo intensament aquí, amb el Madelman femení Corsaria (camisa vermella amb pigues blanques de màniga llarga, pantaló de pell marró fosc, cinturó ample i bandolera pel sabre negres i botes altes amb volta tipus "pirata" també negres), impressionant. Recordo jugar amb tractors, grues i excavadores, recordo Mazinger Z, Banner y Flappy, Jackie y Nuca, el Comando G, Orzowei, Sandokan, la Pippi, Harold Lloyd, Charlie Chaplin, Superman, Spiderman, La Guerra de las Galaxias…, recordo la Festa Major de La Llacuna; les banderoles, la lluminària, el castell de focs, el Ball del Fanalet, els cotxes de xoc, les majorets… Etcètera.

 

Als 4 anys mostro per primera vegada la meva obra en públic, una exposició col·lectiva familiar.

 

Als sis anys em va atropellar un camió de patates Rosdor al carrer Lleida d’Igualada, sortí tot sol dissimuladament de casa amb bicicleta a fer un vol, el diari d'Igualada es feia ressó de la notícia amb aquestes paraules: "UN CICLISTA DE SEIS AÑOS, ATROPELLADO / David Ymbernon Grau, de 6 años de edad, fue atropellado por un camión Mercedes, matrícula B-9126-CF, conducido por Luis Guberna Pujadó, de 47 años, natural de Sant Martí de Tous. El suceso tuvo lugar el pasado martes, a las 19'45 horas en la calle Lleida esquina calle Margarides. David Ymbernon, natural y vecino de Igualada, fue trasladado al Hospital donde le asistieron de fractura femoral, con hematoma en el muslo izquierdo y conmoción cerebral de primer grado, siendo el pronóstico grave."

 

I una vegada vaig anar a parar a l’hospital  per intoxicació, de ben petit vaig ingerir una poció que vaig preparar en un got on hi vaig posar oli, pasta de dents, vinagre, sal, pintura i avecream.

 

Als 8 anys vaig ser premiat per primera vegada amb el 2n Premi General en un concurs de pintura ràpida (IV Festes del Pilar d' Igualada), aquesta distinció va provocar un considerable enrenou, vaig recollir el premi entre els artistes participants a la Plaça del Pilar, que era plena de públic expectant i notava que em mirava amb perplexitat. Després, a l'any següent, l'organització va canviar les bases de participació per tal d'especificar-hi les categories per edats. I crec, sincerament, que aquest premi és el més important que he rebut mai, insuperable.

 

Recordo que una vegada el professor de religió em va clavar una puntada de peu que em va fer rodolar escales avall. Com alumne no prestava atenció a res i demostrava desinterès absolut pels estudis, en un examen, per exemple, com a resposta a la pregunta; què és la llengua? vaig dibuixar una llengua. I així vaig anar passant cursos com podia fins a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega (per estudiar pintura), i a Tàrrega conec a l’Elisabet amb qui cap al 1994 venim a viure a Barcelona i amb qui tinc dos fills que es diuen Dadà (2005) i Daida (2007).

 

He exposat i actuat als millors llocs del món, he guanyat els millors premis del món i tinc el millor reconeixement del món.